La mobilitat és una característica que ens permet classificar els fungicides segons quin sigui el seu moviment una vegada aplicat sobre la planta.

És important distingir entre dos conceptes: ABSORCIÓ i ADSORCIÓ.

Quan un fungicida és aplicat sobre la planta i aquesta l’incorpora al seu interior, diem que és absorbit.

Quan l’apliquem sobre la planta i no penetra, sinó que queda adherit com una fina capa a la superfície de la planta, diem que és adsorbit.

Per això, com que els fungicides poden o bé quedar-se a la superfície (1), o entrar dins el teixit vegetal (2), distingim bàsicament dos tipus de mobilitat:

1- de contacte

2- penetrants –  sistèmics

Independentment del tipus de mobilitat que tingui, cap fungicida és efectiu després que es poden observar visualment els símptomes de la infecció. És per això que en l’aplicació de fungicides, “el moment” -el “timing”- és molt important i sempre ha de ser abans que s’estableixi el fong, si volem un control òptim de la malaltia. També cal saber que en cap cas no s’eliminen els símptomes i danys causats pel fong abans de l’aplicació, fins i tot si eliminem el patogen.

FUNGICIDES DE CONTACTE

Són adsorbits. Es queden només allà on s’apliquen.

Són susceptibles de ser rentats per la pluja o pel reg.

La majoria –no tots- no protegeixen aquelles parts de la planta que creixen i es desenvolupen després que s’hagi aplicat el fungicida, per tant cal repetir les aplicacions per a protegir els nous creixements.

Alguns tenen la propietat de fixar-se a les ceres de la cutícula.

Cal fer una bona aplicació que arribi a tota la superfície a protegir (on no arribi la polvorització, quedarà desprotegit)

Alguns d’ells poden serien fitotòxics i provocarien danys, si fossin absorbits per la planta

Cep de la varietat Syrah, es veuen les fulles velles protegides encara per una aplicació de fungicida a base de coure feta fa uns dies i, en canvi, les fulles noves, desplegades després de l’aplicació, sense protecció (maig 2020)

S’han d’aplicar abans que les espores del fong entrin en contacte amb la planta i infectin les fulles.

Prevenen la germinació de les espores, per tant són preventius i/o eradicants (eliminació dels òrgans contaminants del fong), però no curatius.

No tenen cap efecte una vegada el fong ha penetrat en la planta (s’ha produït la infecció).

Exemples: Fungicides a base de Captan, Clortalonil, Mancozeb, Sofre, Coure,… són de contacte.

FUNGICIDES PENETRANTS – SISTÈMICS

Són absorbits. Entren dins la planta.

Penetren a través de la cutícula i es mouen, redistribuint-se pels teixits de la planta.

S’han d’aplicar ràpidament després de la infecció inicial

Són inefectius una vegada el fong ja comença a esporular

Tenen una activitat curativa limitada

Tots els fungicides penetrants són sistèmics, en el sentit que són absorbits i translocats (= traslladats a un altre lloc dins la planta), és a dir, es mouen dins el sistema de la planta.

Hi ha diversos graus de penetració o sistèmia segons la capacitat de cada matèria activa fungicida per escampar-se una vegada ha travessat la cutícula. En funció de la direcció i grau de mobilitat una vegada han estat absorbits i són translocats dins la planta, tenim de més a menys mobilitat:

a) Fungicides pròpiament sistèmics que es mouen per tota la planta a través del xilema i floema (en ambdues direccions) tant cap els extrems de creixement, com cap a les arrels. Molt pocs fungicides pertanyen a aquest grup.

Exemples: fosetil-Al, acibenzolar-S-metil

b) Fungicides que es mouen pel xilema (penetrants acropètals), (una sola direcció) es mouen cap amunt des del punt d’entrada o de contacte. Si s’apliquen a la fulla, es mouen per tota la fulla on s’han aplicat, però no poden redistribuir-se a altres parts de la planta si, en canvi, l’aplicació toca la tija, el fungicida pot redistribuir-se cap amunt a través del sistema circulatori de la planta, a altres fulles. Per tant no controlen malalties d’arrel si s’apliquen sobre la superfície foliar, però si que les poden controlar quan s’apliquen al sòl i són absorbits pel sistema radicular.

Exemples: metil-tiofanato, miclobutanil, tebuconazol, azoxistrobin, propamocarb, metalaxil, ..

c) Fungicides localment sistèmics o Penetrants localitzats, els que es queden pràcticament en l’àrea de contacte inicial i tenen un moviment molt limitat des d’aquell punt.

Exemples: boscalida, fluxapyroxad, fluopyram,..

d) Fungicides translaminars, que són absorbits per les fulles i es poden moure a través de les fulles cap a la cara oposada a la que han contactat, (de la cara al revés de la fulla o viceversa) no són realment sistèmics perquè no es mouen per tota la planta.

Exemples: dimetomorf, trifloxistrobin, kresoxim-metil,…

Tot seguit una taula classificant algunes matèries actives fungicides anti-mildiu en vinya segons la característica de la seva mobilitat.

 

 

 

Comments

comments