El passat mes de juny era notícia que la OMS (Organització Mundial de la Salut), ja no considerava que la cafeïna fos cancerígena per als humans, pel fet que no es podia demostrar.
En l’anterior publicació, la mateixa organització la classificava com a possible cancerigen… Últimament ha inclòs a la llista com a possible cancerigen, prendre begudes molt calentes…
És en aquest llistat, en el que suposadament es basen molts dels articles que apareixen als mitjans, i moltes consultes o queixes -habitualment de particulars- que ens arriben com a empresa comercialitzadora i també aplicadora de fitosanitaris, especialment quan es tracta d’aplicacions d’herbicides que contenen aquesta matèria activa en Espais Verds i/o en jardineria.
Ja tenim uns quants municipis a Catalunya que s’han declarat “lliures de glifosat” (vegeu-los al mapa adjunt), i cada vegada són més freqüents les consultes per part dels professionals del sector, sobre quina alternativa hi ha, com a herbicida total, en l’àmbit de parcs i jardins.
En la mateixa llista de l’OMS on s’inclou el Glifosat com a probablement cancerigen per als humans, també hi figuren com productes probablement o possiblement cancerígens: la carn vermella i processada (ja va tenir la seva problemàtica als mitjans), la professió de bomber, Àloe vera (extracte de fulla), gasolina, fregits (exposició), perruqueries (ofici), begudes molt calentes, …
Si voleu consultar la llista: http://monographs.iarc.fr/ENG/Classification/latest_classif.php
En fi, seguint aquest mateix criteri, hauríem de fer també tots campanya per a evitar consumir carn vermella i embotits, no?… Sobretot, que els nostres fills no vulguin ser futurs bombers si us plau!… prohibit plantar més Àloe vera, tot i les seves propietats medicinals, és pitjor el remei que la malaltia!… com ho farem sense gasolina?… I, deixeu d’anar al perruquer!!… les infusions i l’escudella de Nadal, sobretot prendre-les fredes!!…
Fins el passat juny doncs, quan algú deia que no volia utilitzar el glifosat “perquè provoca càncer”, tot prenent un cafè, no es podia evitar -pensant en tot aquest batibull- un esbòs de somriure …
Ja sabem que això últim és molta demagògia, és clar que si!! però serveix en l’intent de posar en context que la campanya en contra del glifosat, no deixa de ser -en part-, molt demagògica també!!
Expliquem-ho tot. No posem en dubte l’OMS, ens mereix tot el respecte com a òrgan independent i entenem que no segueix c
ap directriu interessada. Ara bé, parlem també de l’EFSA? (Agència Europea de la Seguretat Alimentària). Aquesta agència també ens mereix tot el respecte i entenem també que és un òrgan independent que no obeeix a cap directriu. L’EFSA ha conclòs que “el glifosat no demostra propietats carcinogèniques ni mutagèniques, és improbable que el glifosat suposi un risc de càncer per les persones i …”.
Si voleu llegir la nota de premsa: http://www.glifosato.es/la-efsa-confirma-las-evaluaciones-reglamentarias-anteriores-relacionadas-con-el-perfil-de-seguridad?apl=N%3b.
La problemàtica dels Glifosats (en plural perquè hi ha diferents fabricants i molts productes comercials que contenen la mateixa matèria activa en diferents percentatges, sola o en barreja amb altres, i que es diferencien entre ells pels coadjuvants mullants o penetrants, especialment la Tallowamina etoxilada, que s’ha provat que era el component més tòxic de la formulació -més que el propi glifosat- i que ja ha estat substituït en la fórmula dels nous glifosats que arriben al mercat -podeu veure’n un exemple aquí) s’ha demostrat que és més un tema mediàtic de percepció pública i interessos polítics i econòmics, que no pas de legalitat real.
El glifosat a dia d’avui està autoritzat com a herbicida tant en agricultura com en jardineria i EEVV, i és totalment legal utilitzar qualsevol dels productes comercials a base de glifosat que tenen registre, per exemple, en l’àmbit de Parcs i Jardins, per desherbar una determinada zona, complint -és clar-, tots els requisits que el RD 1311/12 fixa per aquest tipus d’aplicacions.
La veritat és que hi ha molta demagògia al voltant del Glifosat (no estem dient que no sigui veritat el que es diu, però no es diu tot el que hi ha). Aquesta situació de valoracions contraposades d’una mateixa substància per part d’organismes oficials, genera en la població pors i dubtes. Al menys, això és el que detectem en el nostre treball diari al carrer.
El que si que podem assegurar és que està registrat i és 100% legal utilitzar-lo per aquest ús.
Alternatives? Herbicides “ecològics”, “bio”, “naturals”?
Entenem i compartim perfectament, la necessitat de trobar una alternativa; la necessitat de conscienciar-nos com a població, que no passa res per tenir un prat natural on abans hi havia una illeta de gespa impol·luta o unes “males” herbes al costat d’un mur o un camí,… però el que tenim clar és que, avui per avui, legalment, no hi ha res amb registre que no passi pel Glifosat, si busquem un herbicida total de contacte en EEVV.
Podem estudiar l’efectivitat, possibilitat d’implementació en superfícies reals dels municipis -amb tota la seva casuística- i cost, de tractaments tèrmics: amb aigua calenta, amb flama, o bé de desbrossats manuals o mecànics, etc…
Ara bé, les alternatives de productes que circulen pel mercat i que s’estan posant de moda com a herbicides “bio” o “naturals”, com ara la utilització d’àcids diluïts: de vinagres, àcids húmics o fúlvics -productes àcids d’origen orgànic-, etc… són alternatives sense registre, a dia d’avui, com a fitosanitaris (herbicides).
Insistim, cap té el registre com a herbicida, per tant, utilitzar-lo com a herbicida, és legal? O possiblement és, “alegal”?
Incloem aquí un link a un breu article publicat ja fa un any a França per Deux-Sèvres, considerant que cal anar en compte quan parlem d’un herbicida “Bio”. Menciona concretament un producte aparegut a França a base d’àcid pelargònic, que s’ha volgut comercialitzar com a “bio” perquè és una mol·lècula que es troba de forma natural al medi ambient, però que no per això, deixa de ser un fitosanitari que hauria d’estar registrat i autoritzat com qualsevol altre per a sortir al mercat… de fet, té unes característiques de perillositat que requereixen la seriositat d’un registre. Aquí el link a l’article: http://deuxsevres.eelv.fr/19/les-nouveaux-desherbants-bio-un-miroir-aux-alouettes/
Últimament ens han fet arribar informació d’un producte que es ven ja fa diversos anys com a “herbicida” amb el nom de Nat One, que està registrat com a extracte vegetal (no es parla de registre herbicida). En la FDS en l’apartat 11 – informació toxicològica- no hi ha dades disponibles…
Aquest tipus de productes bàsicament actuen cremant la part aèria, ja que solen tenir un pH molt àcid (igual que si tires àcid a una planta o ésser viu, el cremarà). L’efecte herbicida és degut a aquest pH, i… sí, cremen la planta, però torna a rebrotar al cap de pocs dies, doncs no tenen cap mena d’acció a nivell radicular.
***********
La conclusió a la que arribem, és que utilitzar el glifosat com a herbicida registrat que és, amb eficàcia reconeguda, és totalment segur per a les persones. Això sí, prenent totes les mesures i més, alhora de manipular-lo i/o aplicar-lo, segons les instruccions de la fitxa de registre i etiquetes, i sempre seguint les directrius del RD1311/2012, sobre l’ús sostenible de fitosanitaris.
Com a herbicida registrat ha hagut de superar tot de filtres i assaigs de la més estricta normativa europea (i, sobretot per la pressió de la opinió pública, ha hagut de ser revisat i tornat a posar en quarantena múltiples vegades).
És per aquest motiu que encara el glifosat ens dona més garantia que no pas un producte que no sabem ben bé què és, com actua dins la planta, si te efectes col·laterals no desitjats, com afecta a la fauna auxiliar, com és la seva degradació en el medi, si hi ha contaminació de capes freàtiques, o que -fins i tot- directament no disposa de dades en la informació toxicològica…
***********
Actualment s’està provant, via Comercial Química Massó, un producte alternatiu en fase de registre herbicida (s’espera l’any vinent ja tenir el registre). A França ja es comercialitza. Es tracta d’un extracte de colza, el producte es diu BELOUKHA, probablement en sentirem a parlar en els propers anys. Es registrarà com a Herbicida per a ús en agricultura ecològica i en parcs i jardins. No és sistèmic i, per tant, amb el temps la planta rebrotarà perquè el producte -com hem dit abans- no afecta l’arrel.
Trobareu més informació: http://www.jade-international.fr/produits/beloukha
Xavier Salvi
CEO AgroSALVI, S.L.
T. 637.536.418
