Les varietats que anomenem “alternatives” o també “de primavera” són aquelles varietats de cereal que no necessiten acumular hores fred (sumatori d’hores que el cultiu passa per sota d’una temperatura, generalment 7ºC) per a induir la floració -al contrari del que passa amb les varietats d’hivern que sí que necessiten un nombre d’hores fred-. El seu cicle vegetatiu és més curt i estan pensades per a sembres tardanes, des de finals de novembre i fins a mitjans de febrer, segons les zones i característiques de la varietat.
Aquestes varietats actualment poden ser molt productives si, a l’hora de sembrar-les, tenim en compte el seu cicle i no les tractem com si fossin varietats d’hivern.
Les varietats alternatives s’han de sembrar d’acord al seu cicle, que és més curt que en el cas dels blats o ordis d’hivern, si no es fa així i es pretén sembrar a principis de novembre un ordi alternatiu, ens podem trobar amb problemes derivats d’aquesta incongruència entre data de sembra i cicle del cereal: un creixement vegetatiu excessivament ràpid, una elevada sensibilitat a determinats fongs foliars, danys per gelades, etc…
