Cada any hi ha un nombre elevat de matèries actives i -com a conseqüència- de productes fitosanitaris, als que els caduca el registre per a ser aplicats en els cultius i per a les plagues/malalties/males herbes per a les que es van desenvolupar i comercialitzar. Moltes d’aquestes substàncies no tornen a ser defensades per cap fabricant (potser perquè no compensa el cost de fer-ho, amb les possibilitats de negoci) i altres substàncies simplement no van entrar a l’Annex I i, per tant, ja no es podran tornar a utilitzar més.

El cas és, que ens trobem amb força cultius per als que les possibilitats de lluita, -en moments puntuals en que és necessari actuar químicament, contra determinades plagues, malalties i/o males herbes-, es redueixen a 1, 2 ó 3 matèries actives (per exemple, control de males herbes en sorgo), o fins i tot ja no en queda cap (ex.: fungicida registrat i comercialitzat en userda). A més, aquestes matèries actives solen pertànyer a un mateix grup químic, (per exemple el cas dels insecticides en userda) és a dir, que -en realitat- no hi ha alternativa química que no fomenti l’aparició de resistències.

Sembla que aquesta realitat contradiu l’esperit del RD 1311/12 sobre l’ús sostenible dels productes fitosanitaris

Estem patint des de principis dels 90 el greu problema de les resistències múltiples a herbicides en cereal (dificultat de control de lolium rigidum, bromus, papaver rhoeas, etc…) provocades en part per un maneig inadequat (manca rotacions, desconeixement de la biologia de les males herbes per part de l’agricultor, forma de treball del sòl,…  però en part també perquè els nous herbicides específics que van anar sortint al mercat ens van dur a aplicacions continuades de diferents matèries actives (diversos productes) però pertanyents a uns mateixos grups químics.

El discurs era: “com que aquest any m’ha funcionat molt bé aquest herbicida, l’any vinent hi torno, i el següent, també…” i així sense voler-ho vam anar seleccionant plantes que sobrevivien a aquells herbicides i a altres amb diferent formulació però amb la mateixa diana química. Cada any -i de forma molt ràpida- l’herbicida controla menys i, com més repetim i com més augmentem dosi, més accelerem el procés.

No és aquest un problema a nivell d’España sinó a nivell mundial i cal tenir-lo ben present -ho hem repetit amb insistència en aquest blog- quan es tracta de plantejar el desherbat de les nostres finques.

Les aparicions d’herbes resistents a herbicides, no s’atura.

Les tres últimes les trobem a la web de  International Survey of herbicide resistant weeds  des de l’any 2015 quan es va confirmar per part del grup de treball de la  SEMh (Societat Española de malherbologia) i Unitat de malherbologia del SSV del  DAAM, la  resistència a herbicides de plantes de Sorghum halepensis (canyota), Alopecurus myosuroides (cua de guilla) i Echinochloa crus galli (xereix) a España. Podeu veure la llista completa de resistències al següent enllaç:  Heap, I.  The International Survey of Herbicide Resistant Weeds.  Online.  Internet.  Friday, December 9, 2016 .  Available  www.weedscience.org           

 Des de fa uns dies podeu trobar també un díptic editat pel Comité per a la Prevenció de Resistències a Herbicides de la SEMh sobre la identificació i el maneig de poblacions resistents de Sorghum halepensis en el cultiu de blat de moro. Podeu veure’l aquí.

Si voleu informació de les opcions que us podem oferir per al desherbatge dels diferents cultius, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

 

Comments

comments