La fertilització nitrogenada ha d’anar dirigida a completar la quantitat d’aquest macro element, a fi de satisfer les necessitats totals de la planta. La colza és un cultiu amb unes necessitats elevades de nitrogen, aproximadament uns 60kg N per tona de gra a collita.
Si tenim un cultiu ben desenvolupat, que ja ha absorbit una quantitat important de nitrogen a la tardor, la fertilització a l’hivern serà minsa. En canvi, les colzes que han passat l’hivern petites, amb poca massa vegetal, s’hi haurà de fer una aportació més elevat. Es recomana no superar mai els 90kg de N/ha en una sola aplicació. En general és millor fraccionar la quantitat total a incorporar en dues o tres vegades per tal d’evitar pèrdues per volatilització o lixiviació.
Els tècnics del CETIOM, han desenvolupat una eina molt útil per a ajudar als agricultors francesos, a determinar les quantitats de N a aportar a la colza en funció del pes/m2 de biomassa del cultiu a sortida d’hivern. Aquí trobareu el link: http://www.regletteazotecolza.fr/
D’aquest mateix organisme francès us adjuntem la següent taula on podeu trobar les recomanacions de fraccionament de la dosis de N a aplicar en funció de la biomassa a sortida d’hivern:
Tant o més importants que la quantitat aportada són, el moment en que es fa la aplicació de l’adob, i el tipus d’adob que utilitzem. L’objectiu és posar a disposició de la planta la quantitat necessària en el moment en que el creixement l’exigeix i en una forma que li sigui assimilable amb més o menys rapidesa. El següent gràfic ens pot ajudar a identificar a camp els estats fenològics:
Altres elements importants són el fòsfor, el potassi i el sofre:
- Pel que fa al fòsfor, l’estadi de 5-6 fulles és el moment més sensible a la carència d’aquest nutrient. Si habitualment no s’aporten fertilitzants orgànics de fons, cal fer una aplicació de fons a final d’estiu amb adob mineral que aporti fòsfor per tal que estigui disponible a la tardor. Els símptomes de manca d’aquest element es manifesten en una tonalitat vermellosa-morada de les plantes durant l’hivern i un creixement molt feble a la represa de vegetació (a sortida d’hivern).
- Pel que fa al potassi, la colza és mitjanament exigent, necessita mobilitzar de 300 a 350kg/ha dels quals, prop d’un 90% retornen al sòl després de la collita en forma de restes vegetals. El període de màxima exigència és també a la represa de vegetació, durant la primavera. És interessant fer una aportació de fons, junt al fòsfor, depenent del contingut del sòl (aplicació fems, purins, maneig palla en cultius precedents).
- I per últim, un dels elements que s’han de tenir més en compte és el sofre, durant la primavera entre els estadis C2-D1, el cultiu necessita tenir disponible una elevada quantitat d’aquest nutrient (en forma de sulfat (S04) és la única forma assimilable per la colza, no en forma orgànica que necessitarà encara un procés de mineralització). Els símptomes de manca d’aquest element es manifesten en una coloració groga de les fulles, mantenint-se verds els nervis, en unes flors de color pàl·lid i amb moltes avortades, i posteriorment, unes tavelles molt espaiades al llarg de la tija i gruixudes, però pràcticament sense llavors.
Altres microelements importants són el Bor i el Molibdè, la seva carència es pot solucionar amb una aportació de adob foliar amb el fungicida (com el Nutribor de Compo).
En la següent diapositiva podeu veure unes quantitats orientatives genèriques a aportar de N-P-K-S, tenint en compte les necessitats del cultiu, la normativa de fertilització i el balanç de entrades i sortides:
En la següent taula, podeu veure les quantitats d’adob necessari per satisfer les necessitats del cultiu (tipus d’adob, riquesa, i exemple de UF aplicades segons la riquesa de cada adob):
La forma en que s’apliquen els nutrients a través d’un producte en determina la disponibilitat i l’aprofitament.
En el cas del nitrogen es pot trobar en forma nítrica, amoniacal o ureica, amb les particularitats que presenta cadascuna. El comportament de l’adob nitrogenat dependrà de la proporció en què es trobi cada forma, i el moment d’aplicació en determinarà l’aprofitament:
Font: Irta. Extensius 2021.
