Tenim a la vista l’inici d’un nou període de sembra de colza. A partir de la 2ª setmana de setembre començarà l’anar i venir de les sembradores. Escalfem motors amb alguns posts sobre diversos aspectes a tenir en compte.

La campanya 2015 ha estat marcada, en general, per una baixa pluviometria durant la primavera – estiu. Aquest fet haurà propiciat una feble degradació dels herbicides inhibidors d’ALS utilitzats  en els camps de cereal. Cal tenir en compte aquest factor, entre altres, a l’hora de decidir quin serà a cada parcel·la el següent cultiu en la rotació.

A les nostres comarques, les rotacions d’hivern en explotacions on no es necessita farratge, es fan habitualment alternant cereal: blat, ordi, triticale, civada, amb lleguminoses de gra: pèsol, favó, fava, veça, llobí, o amb oleaginosa: colza.

Es recomana realitzar una seqüència de rotació llarga en la que, per exemple, el conreu de la colza no es repeteixi abans dels 2-3 anys sobre la mateixa finca i, es considera, pel que fa al maneig del sòl que, un blat d’hivern seguit l’any següent d’un ordi de primavera (sembrat a finals de gener -per exemple- ), pot ser una rotació correcta tot i que ambdós són cereals.

En tots els casos, haurem d’estar atents a la residualitat per al següent cultiu, de les matèries actives aplicades en el precedent.

Concretament, els riscos de permanència de residus de sulfonilurees -per exemple- en camps on es vulgui sembrar colza, estan lligats al producte concret utilitzat.

Segons els tècnics de Terres Inovia (antic CETIOM) francès, si s’han utilitzat en el cereal productes a base de propoxicarbazona-sodio, Bayer Cropscience desaconsella totalment sembrar colza a continuació siguin quines siguin les condicions climàtiques de la tardor. En cas de  iodosulfuron-metil (Hussar) sol o associat a mesosulfuron-metil (Atlantis WG) o sulfosulfuron (Sekator OD), hi ha també risc que generin problemes de residualitat per a l’establiment i desenvolupament de colza en  aquesta campanya 2015-16.

Per contra, piroxsulam (Broadway) o amidosulfuron , per exemple, no haurien de representar cap problema degut a la seva ràpida velocitat de degradació. Tampoc metsulfuron-metil o tribenuron-metil (excepte en cas d’haver fet aplicacions tardanes per a controlar cards sobre un terreny poc cobert pel cereal).

És evident que les condicions d’aplicació (data d’aplicació de l’herbicida al cereal) i de degradació del producte, influiran en el possible risc que pugui comportar. També el treball que es faci al sòl, la data de sembra, les condicions climàtiques a la tardor, etc…

Les molècules que suposen un risc, es degraden per l’activitat microbiana del sòl. Per a una bona degradació de la matèria activa cal que hi hagi una certa lixiviació perquè, a l’horitzó on es troba el producte, hi hagi una mica més d’humitat. En aquesta zona, l’activitat microbiana és una mica més estable i, per tant, la degradació una mica més continua. Si, en canvi, parlem de la superfície, l’activitat microbiana s’interromp a cada període sec i la degradació serà més lenta. També depèn del tipus de sòl. En terrenys amb calcària activa elevada es redueix l’activitat microbiana.

Els possibles símptomes de fitotoxicitat en colza, vinculats a les sulfonilureas aplicades a cereals l’any precedent, poden ser més o menys visibles i aparents. Podem observar pèrdua de plàntules, cotiledons desproporcionats, primeres fulles un xic deformades amb reducció del limbe, àpex més o menys atrofiat amb la vora amb una tonalitat rogenca. Retard més o menys perllongat del creixement amb risc de repercussió més endavant al cicle, etc…

A vegades hem vist un camp que “sembla que no tira” i no hi sabem trobar l’explicació ni en la fertilització, ni en la llavor, ni en la climatologia,… busquem al Quadern d’Explotació de l’any anterior quin herbicida es va aplicar… potser trobarem la resposta!

colza

Cal tenir en compte aquests aspectes en programar i distribuir els diferents cultius a la vostra explotació. Fins fa poc potser no érem prou conscients de com influeixen els productes que apliquem, al següent cultiu en la rotació. Per això, recomanem fer una previsió aproximada de rotació a 3-4 anys; així podem ser molt més racionals a l’hora de decidir els productes i els moments en que es realitzen les aplicacions.

 

 

Adjuntem una taula, que ja havíem penjat en aquest blog, amb els temps d’espera (segons etiquetes dels productes) d’alguns herbicides prou usats,  per als diferents cultius de la rotació.

TEHC

 

En un altre ordre de coses també volem senyalar la conveniència de fer una treballada per enterrar la colza renadiva que ha anat naixent a tots els camps on n’hi havia hagut.  Després de 3-4 setmanes de vegetació afavorida per les pluges dels últims dies,  les plantes ja han agafat el màxim de nitrogen del sòl, per tant, és bon moment per fer una treballada i enterrar-les o aplicar un control químic amb herbicida ROUNDUP. RTSREPAmb això evitarem en primer lloc la proliferació de llimacs, particularment si tenim un llit de restes de palla a la superfície, i també la migració del saltiró, que en aquest moment tenim en estat adult i s’alimenta de les fulles de colza d’aquests camps, i d’altres crucíferes, que fan de reservori.  Entrarà als nous camps de colza veïns tant aviat com les plàntules comencin a puntejar, amb la consegüent destrossa sobre les plantes noves. Des del moment en que comencen a emergir els cotiledons fins que la planta te 4-6 fulles veritables, és fonamental mantenir un baix nivell d’aquest coleòpter a les parcel·les, per a evitar una pèrdua de peus important que, en alguns casos greus, es veuria reflectida en la producció final de la parcel·la. En els casos menys greus, la gran capacitat de compensació de la colza, pot fer que pràcticament no es noti aquesta pèrdua a collita.

saltiro

 

 

Font consultada: http://www.terresinovia.fr/ 

Comments

comments