Avui un apunt sobre fertilització.

La fertilització nitrogenada ha d’anar dirigida a completar la quantitat d’aquest macroelement que pot subministrar el sòl  -contingut de N disponible al sòl- , a fi de satisfer les necessitats totals de la planta. La colza és un cultiu amb unes necessitats elevades de nitrogen, aproximadament uns 60-70 kg N per tona de gra a collita.

Si tenim un cultiu ben desenvolupat, que ja ha absorbit una quantitat important de nitrogen a la tardor, la fertilització nitrogenada a la primavera serà minsa. En canvi, a les colzes que hauran passat l’hivern petites, amb poca massa vegetal, s’hi haurà de fer un aport més elevat. Es recomana no superar mai els 90 kg de N/ha en una sola aplicació. En general, és millor fraccionar la quantitat total a incorporar en dues o tres vegades per tal d’evitar-ne les pèrdues per volatilització o lixiviació.

Hem de tenir en compte també, que no s’han de superar els límits màxims de N/ha i cultiu   quan la parcel·la està situada en zona vulnerable. En el cas de la colza els límits màxims de N total aportat (fertilitzants orgànics+fertilitzants minerals+aigua de reg)/ha i cicle de cultiu són de 170 kg N/ha en secà i 210 kg N/ha en regadiu.

Els tècnics del CETIOM, han desenvolupat una eina molt útil per a ajudar als agricultors francesos, a determinar les quantitats de N a aportar a la colza en funció del pes/m2 de biomassa del cultiu a sortida d’hivern. Us deixem aquí el link a la reglette azote colza que aquest any ha estat millorada, permetent especificar altres dades de la parcel·la i, per tant, afinar més en les quantitats i moments en que cal fer els aports per a optimitzar-ne l’aprofitament per part del cultiu.

D’aquest mateix organisme francès us adjuntem, adaptada, la següent taula on podeu trobar les recomanacions de fraccionament de la dosi de N a aplicar en funció de la biomassa a sortida d’hivern.

fraccionar dosi n colzaa

Tant o més importants que la quantitat aportada són, el moment en que es fa l’aplicació de l’adob, i el tipus d’adob que utilitzem. L’objectiu és, una vegada més, posar a disposició de la planta la quantitat necessària en el moment en que el creixement l’exigeix i en una forma que li sigui assimilable amb més o menys rapidesa.

Pot resultar útil saber a quin moment del desenvolupament del cultiu ens referim en cada cas. El següent gràfic ens pot ajudar a identificar a camp els estats fenològics:

fenologia colza

Altres macroelements importants són el Fòsfor i el Potassi.

La colza és també un cultiu molt exigent en fòsfor, l’estadi de 5-6 fulles és el moment més sensible a la carència d’aquest nutrient. Si habitualment no s’aporten fertilitzants orgànics de fons, cal fer una aplicació de fons a final d’estiu amb adob mineral que porti fòsfor per tal que estigui disponible a la tardor. Els símptomes de manca d’aquest element es manifesten en una tonalitat vermellosa-morada de les plantes durant l’hivern i un creixement molt feble a la represa de vegetació -primavera-

Pel que fa al potassi, la colza és mitjanament exigent, necesita mobilitzar de 300 a 350 kg/ha K2O dels quals, prop d’un 90% retornen al sòl després de la collita en forma de restes vegetals. El periode de máxima exigència  és també a la represa de vegetació, durant la primavera. És interessant fer un aport de fons, junt al fòsfor, depenent del contingut del sòl (aplicació de fems, maneig de la palla en cultius precedents, etc…)

Un altre element que cal tenir en compte és el Sofre. Durant la primavera entre els estadis C2-D1, el cultiu necessita tenir disponible (en forma de sulfat -SO4- és la única forma assimilable per la colza, no en forma orgànica -S- que necessitarà encara un procés de mineralització) una elevada quantitat d’aquest nutrient.

Habitualment és aconsellable aportar just abans de la represa de vegetació unes 75 unitats de sofre assimilable ja sigui en forma líquida o granulat (normalment associat en adobs convencionals al nitrogen -sulfat amònic, Sulfaliq-33, Nitrozinc Actibion, …-).

Els símptomes de manca d’aquest element es manifesten en una coloració groga de les fulles, mantenint-se verds els nervis, en unes flors de color pàl·lid i amb moltes avortades i, posteriorment en unes tavelles molt espaiades al llarg de la tija i gruixudes, però pràcticament buides de llavor.

Altres microelements importants són el Bor (B) i el Molibdè (Mo). Les necessitats de B són uns 370 g/ha per a una producció de 3,5 t/ha dels quals després de collita es restitueixen al sòl uns 300 g/ha. Pel que fa al Mo, es poden mostrar símptomes de carència d’aquest nutrient si es fa una aplicació excesiva de sulfats i també s’ha observat que hi ha un antagonisme entre les corbes d’absorció de Mo i Mn -un excés de manganès al sòl pot provocar una manca d’assimilació de molibdè. Les necessitats del cultiu per a una producció de 3,5 t/ha són de l’ordre de 18 g/ha Mo dels quals, uns 14 g/ha es restitueixen a collita.

La simptomatologia de carència d’aquests elements és molt variable i -en cas d’observar un aspecte anòmal de les plantes- és millor demanar la visita d’un tècnic.

Per últim, en la següent diapositva podeu veure unes quantitats orientatives genèriques a aportar de N-P-K-S, tenint en compte les necessitats del cultiu, així com el balanç exportació-reposició per al fosfor, potassi i sofre.

pla adobat colza

Comments

comments