Xylella fastidiosa (Wells et al. 1987) és un bacteri gram-negatiu, que viu exclusivament  al xilema de les espècies hoste. El seu creixement és extremadament lent. En multiplicar-se a l’interior del teixit vascular de la planta, produeix la obstrucció del flux de saba que va de l’arrel cap a les fulles i provoca una simptomatologia de seca de fulles, branques i fins la mort de l’arbre sencer.

Es transmet de planta a planta per mitjà d’insectes vectors que s’alimenten de  la saba que circula pel teixit conductor. Una vegada l’insecte està infectat, el bacteri es replica a la seva boca i per tant, esdevé un vector d’infecció al llarg de tota la seva vida.

La principal espècie vegetal associada actualment amb la X. fastidiosa a Itàlia és l’olivera però, a més, causa severes malalties identificades des de fa més de 15 anys a la zona de Califòrnia (EEUU) i també a Brasil. Entre les més de 150 espècies hoste, podem senyalar com afectacions severes: la vinya (malaltia de Pierce), ametllers (cremat de la fulla de l’ametller), userdes (nanisme de l’alfals),  baladres (cremat de la fulla del baladre), cítrics (clorosi variegada dels cítrics), presseguers, cirerers, oliveres, etc…  En tots els casos es tracta de la mateixa espècie però diferent soca.

Al mes d’octubre de 2013 es va reportar per 1ª vegada la presencia de X. fastidiosa per part d’un grup de recerca de Bari a Itàlia. A data d’avui diferents grups independents d’investigadors han detectat aquest bacteri a la regió d’Apulia al sud d’Itàlia. Com que s’ha trobat consistentment en oliveres amb nous símptomes severs de malaltia i en canvi, no en oliveres sanes, es considera que és el principal sospitós de ser la causa de la malaltia. Tenint en compte l’abast de l’àrea actualment afectada s’especula que pot fer 10 o més anys que es va produir la introducció inicial efectiva del bacteri, -ja hem dit que aquest creix molt lentament-.

Xylella fastidiosa s’ha detectat i aïllat d’oliveres amb simptomatologia. En patologia vegetal, per arribar a l’evidencia que un patogen causa una malaltia específica, es requereix que es compleixin els postulats de Koch –una sèrie d’experiments que porten a provar la patogenicitat. Els investigadors a Itàlia estan treballant actualment en la comprovació dels postulats de Koch per la única soca detectada allà a la que han anomenat CoDiRo (acrònim en italià de “ complex del dessecament ràpid de l’olivera” degut a la seva associació amb la malaltia de les oliveres que ha aparegut a la regió. De tota manera, de moment hi ha molt bona correlació entre la malaltia i la presencia del bacteri, fet que portaria als investigadors a poder assegurar que n’és la causa.

IMG_9772

Cal dir que les diferents subespècies de X. fastidiosa i, dins d’aquestes, els diferents genotips, infecten un rang diferent de plantes. Així a Califòrnia, on es van fer assajos amb  Xylella fastidiosa fastidiosa i Xylella fastidiosa multiplex –no es va aconseguir infectar les oliveres mentre a Itàlia, el bacteri detectat és X. fastidiosa pauca que no s’ha trobat a EEUU.

Com s’escampa per la regió? El moviment de X. fastidiosa d’una planta a l’altra es produeix exclusivament via insectes vecPhilaenusspumariustors (curtes distàncies) i l’ús de material vegetal d’empelt o de plantació infectat (moviments a llargues distàncies). Els investigadors de la regió d’ Apulia ja han identificat una espècie de vector, Philaenus spumarius (vegeu-lo a les imatges) que és present també a Catalunya. Els vectors identificats a EEUU i Brasil són també cicadèlids i cercòpids, tots ells,  xupadors que s’alimenten del xilema.

phylaenus spumarius1

En el cas de X. Fastidiosa, específicament, se sap que dos genotips dins la mateixa subespècie que es troben a la mateixa zona i comparteixen insectes vectors, poden tenir un rang diferent de plantes hoste. És a dir, mateixa espècie, mateixa subespècie, però amb alguna diferència genotípica comporta que tingui possibilitat d’infectar una ó altra planta.

La X. fastidiosa que produeix malaltia al baladre, no necessàriament infecta a l’olivera, etc…

Els esforços per a controlar la patologia i el desenvolupament d’estratègies de maneig suposen una combinació de recerca bàsica i aplicada a camp, provant tots els mètodes a l’abast.

Sembla que els primers intents de control haurien de basar-se en les experiències que millor han funcionat en el control d’altres malalties causades per X. fastidiosa (malaltia de Pierce a Nord-amèrica o la clorosi variegada dels cítrics a Brasil).

També s’haurà de tenir en compte que a la pràctica, el maneig variarà de regió a regió, degut a les diferències entre regions pel que fa a insectes vectors, clima i altres factors.

Fa pocs dies vam tenir la possibilitat de fer una visita a plantacions d’olivera de la zona afectada, prop de Brindisi (Itàlia). Les imatges d’aquest post, corresponen a aquesta visita.

IMG_9773

IMG_9774

 Si voleu veure la Fitxa de plaga publicada pel Departament d’Agricultura feu click aquí. 

Si voleu veure el programa nacional per a l’aplicació de normativa Fitosanitaria per a Xylella fastidiosa del magrama.gob feu click aquí.

Si voleu veure un video explicatiu (en italià) feu click aquí.

Fonts consultades:

XYLELLA FASTIDIOSA: ITS BIOLOGY, DIAGNOSIS, CONTROL AND RISKS Journal of plant pathology (2010), 92 (1, Supplement)  J.D.Janse and A. Obradovic

Xylella fastidiosa website. Alexander Purcell, PhD; Professor Emeritus; University of California, Berkeley // Rodrigo Krugner, PhD; Research Entomologist; Agricultural Research Service, US Department of Agriculture // Rodrigo Almeida, PhD; Associate Professor; University of California; Berkeley

Xylella fastidiosa. Fitxa de plaga nº 73. Departament Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural . Generalitat de Catalunya

Comments

comments