No sé si estareu d’acord que els últims anys i, potser més clarament la passada campanya, ha anat augmentant el nombre de camps amb espigues de cereal d’hivern carbonades. És evident que, en ser un grup de malalties de transmissió per llavor, el fet de tornar a ressembrar la llavor de la pròpia collita -sense tractar-la correctament amb fungicida- pot ser una de les causes determinants d’aquest fet. També, en el cas de la Càries del blat, la infecció pot venir per les espores que queden al sòl i, per tant, la repetició de blat o triticale en camps on hi ha hagut constatació de la malaltia en la passada collita o fins en l’anterior, pot afavorir la dispersió d’aquesta.

Quan són unes poques les espigues afectades, podem no donar-hi importància, perquè la pèrdua de collita no és significativa. Però cal tenir en compte que, si no es desinfecta correctament la llavor o no es procura fer una rotació amb cultius no hostes d’aquests fongs, la fem créixer exponencialment i pot arribar l’any en que les mermes de collita siguin molt importants.

********************

Càries o “Carbó vestit” (Tilletia foetida) (Tilletia caries) és un fong fitopatògen que afecta al blat i que es caracteritza per la formació de teliospores negres a l’interior dels grans.

Exteriorment l’espiga es veu normal durant tot el cicle, (no es distingeixen fàcilment les plantes carbonades de les sanes a no ser que, en fase d’espigat, acostumis la vista a les característiques de les espigues infectades: resten verdes més temps, dretes perquè la llavor no pesa, de vegades s’entreveu el contingut marró fosc – negre dins les glumes, glumes més obertes,… i llavors les pots identificar). En obrir els grans -s’aixafen fàcilment-, tot l’interior és una pasta-pols negre, que fa una olor desagradable, degut a la formació de trimetilamina (una substancia amb una “olor de peix” característica).

Cicle de la infecció

Les teliospores alliberades en el moment de la collita provinents dels grans infectats, sobreviuen sobre la llavor o al sòl.

Quan hi ha humitat al sòl aquestes espores germinen i es formen els esporidis, en primer lloc els primaris i després els secundaris.

L’esporidi secundari germina (amb temperatura entre 5-15 ºC) al mateix temps que ho fa la llavor sembrada i sorgeix el micel·li que penetra dins la plàntula del blat – sempre abans que aquesta tregui la primera fulla, doncs passat aquest estadi  ja no és possible i, per tant, el fong no pot infectar al blat-. El micel·li creix intercelularment (entre les cèl·lules) i sistèmicament cap amunt als teixits apicals, de manera que es va desenvolupant per dins a mida que el blat creix en alçada sense mostrar cap símptoma extern ni cap característica que ens permeti assenyalar plantes infectades.

Quan el micel·li arriba als grans de blat, es torna intracel·lular (penetra a l’interior de les cèl·lules) i substiueix a tots els teixits de l’interior de la llavor. Les cèl·lules del micel·li (dins el gra) es transformen en teliospores (pols negra) que són alliberades durant la collita perquè els grans malalts es trenquen i les espores es dispersen, ja sigui pel vent, o a través de les mateixes eines de collita o transport, infectant altres llavors o el sòl de la parcel·la, on persisteixen entre estacions, fins la propera sembra.

Així doncs, tant la sembra de llavors infectades, com la sembra de llavor sana en sòls on va haver-hi llavor carbonada en anys anteriors són elements clau per seguir escampant el fong i incrementen força la probabilitat de patir pèrdues importants de collita.

 

Aquesta malaltia no te curació en camp, per tant, cal tractar la llavor si és sembra gra procedent de la pròpia collita amb fungicides sistèmics a base de  Protioconazol+Tebuconazol, Difenoconazol, Carboxina + Tiram, etc… o bé, utilitzar llavor certificada.

També és important establir una rotació que eviti tornar a sembrar blat en una parcel·la afectada durant -al menys- 2 anys o, si és possible, durant un periode més llarg.

 

 

Carbó nu (Ustilago sp) U. tritici, U. hordei,…

El carbó nu o carbó volador dels cereals és provocat per fongs del gènere Ustilago. Ataquen el blat, l’ordi, la civada, el triticale i el sègol. Aquestes malalties es transmeten per llavor i els grans afectats pràcticament no es distingeixen en res dels sans, perquè el micel·li hiverna en l’embrió del gra.

Cicle de la infeccióIMG_1407

Ustilago sp. infecta a les plantes hostes de forma sistèmica. Es transmet en forma de micel·li latent a l’interior del gra de cereal de sembra. Aquest micel·li va creixent intercel·lularment per sota del punt de creixement de la nova planta i entra en fulles, arrels i en el que serà l’espiga. Unes setmanes abans de l’emergència de l’espiga, es comencen a formar les espores, substituïnt completament el teixit dels ovaris. Quan maduren i s’assequen, el vent dispersa aquestes espores a les flors de plantes properes, on germinen, produïnt més hifes infeccioses que entren a través de la paret dels ovaris joves i s’estableixen com a micel·li latent a l’embrió abans que maduri la llavor. Aquesta llavor, que no mostrarà cap símptoma exterior, serà la que tornarà a iniciar el cicle de la malaltia, si la sembrem sense tractar-la abans amb fungicida.

Els símptomes més visibles apareixen en el moment en que surt l’espiga doncs llavors tots els òrgans florals ja estan totalment substituïts per una massa pulverulenta negra, que són les espores. Aquestes espores es desprenen amb molta facilitat i, al final, queda només el raquis de l’espiga. Totes les espigues d’una mateixa planta presenten la mateixa malaltia.

 

IMG_1408

massa pulverulenta d’espores de carbó que es dispersen per a infectar les plantes veïnes

 

  • Com a conclusió hem de recomanar vivament l’ús de llavor certificada de qualitat per a les sembres de cereal d’hivern.

  • Si heu collit gra en una parcel·la on hi havia espigues carbonades, sobretot si era Càries en blats, no torneu a sembrar-hi blat o triticale aquest any.

  • Tingueu cura de la neteja de les màquines i equips que useu sortint d’un camp amb espigues carbonades, les espores poden infestar el gra sa que carregueu posteriorment o un sòl sa d’una altra finca.

 

BONA SEMBRA 2017-2018!

 

Comments

comments