En el primer post sobre aquest tema, vam parlar del blat, en aquest d’avui ens fixem en l’ordi.

L’ordi funciona diferent que el blat pel que fa als tractaments fungicides, perquè la producció final es decideix en moments diferents del cicle.

No són les 3 últimes fulles i l’espiga les que fonamentalment determinen la producció, sino que cal mantenir neta la superfície foliar des d’abans de fillolament fins inici d’encanyat i a fulla bandera perquè , contràriament al que passa amb el blat, cada una de les fulles emergides contribueix menys que l’anterior al rendiment.

Els components del rendiment

Els tres components del rendiment en gra són :

– Nombre d’espigues per unitat de superfície (determinat pel nombre brots de fèrtils que sobreviuen)

– El nombre de grans per espiga (determinat per la producció d’espiguetes i la seva supervivència)

– El pes mitjà del gra (pes de mil grans, determinat pel desenvolupament i l’ompliment del gra)

El rendiment en gra = nombre de grans/m2   x   pes mitjà de gra

el nombre de grans/m2  =  nº espigues/m2    x    nº grans/espiga

En l’ordi, el potencial en quant a nº d’espigues i nº de grans per espiga es determina durant el fillolament; la mida del gra, des de final d’encanyat fins fulla bandera i l’ompliment del gra, des d’una mica abans de fulla bandera.

Desenvolupament reproductiu

L’inici d’aquest periode depèn de la data de sembra i de la varietat, per exemple en un ordi de primavera sembrat al febrer, pot començar quan la planta te 4 o 5 fulles emergides. En aquesta fase s’inicia la formació de les espiguetes, cada una pot desenvolupar una flor i un gra. En un ordi de 2 carreres, les espiguetes es formen en grups de tres a cada banda de l’espiga, però només l’espigueta central desenvolupa una flor fèrtil. En un ordi de 6 carreres, les tres espiguetes de cada banda desenvolupen flors fèrtils. El màxim nombre d’espiguetes el tindrem a BBCH 30-31 (veure llistat d’estadis al final). La supervivència de fillols i espiguetes es veu afavorida per una bona intercepció de la llum, la fotosíntesi i el creixement durant l’encanyat del cereal. La mida potencial del futur gra i la seva capacitat d’emmagatzemar matèria seca seran determinades pel desenvolupament de l’ovari durant l’estadi d’engruiximent de la fulla bandera -perquè va pujant l’espiga-  i fins l’aparició de les arestes, i també del desenvolupament de l’endosperm que té lloc dues o tres setmanes després de l’emergència de l’espiga.

4  Moments per aplicació de fungicida en ordis d’hivern i els seus efectes

 inici fillolament TARDOR (BBCH 20-21)

A la tardor una aplicació fungicida a l’ordi pot donar-li una petita , però significativa, resposta en rendiment. Per exemple en atacs primerencs de cendrosa. En camps on la densitat de plantes és entre moderada i alta, el potencial d’augmentar el nombre d’espigues amb aquest tractament, és més gran. Tot i això, un tractament primerenc a la primavera té més probabilitats de produir una resposta amb incidència econòmica.

 

fillolament

 T0 – FINAL D’HIVERN – INICI DE PRIMAVERA (BBCH 23-29)

Els tractaments a final d’hivern – inici de primavera, protegeixen contra malalties foliars que podrien limitar el creixement durant el fillolament i la producció d’espiguetes.

 

spostes de  ser més 

e

allargament tija T1 – ENCANYAT (BBCH 30-32)

Els tractaments en l’inici de extensió de la tija -encanyat- proporcionen protecció durant aquest període en que encara segueixen emergint alguns fillols . Les respostes d’increment de rendiment són majoritàriament a causa d’un major nombre de grans i tendeixen a ser més importants que les respostes al tractament en T0 ó en T2.

 

 

spostes de rendiment són

majoritàriament a causa d’un major nombre de grans i tendeixen a ser la represa

fulla banderaT2 – FULLA BANDERA (BBCH 39-59)

Els tractaments al voltant del desplegament de fulla bandera i fins que es comencen a veure les arestes,  poden incrementar significativament el nº de grans/m2 probablement incrementant el nº grans/espiga a conseqüència de reduir la pèrdua d’espiguetes en aquest moment.

El tractament en aquest estadi pot allargar la durada de la massa foliar verda, augmentar la matèria seca disponible per a omplir el gra i incrementar la seva capacitat d’emmagatzematge, que comportarà un major pes de mil grans (PMG). Les aplicacions tardanes, quan ja comencen a ser visibles les arestes, tenen més efecte sobre el PMG.

Les aplicacions en aquest moment, també proporcionen l’òptim control sobre Ramularia (Ramularia collo-cygni)

 irla capacitat d’emmagatzematge del gra que p

ortarà a un major pes de mil grans (PMG). Les obre el PMG

Encara que existeixen aquests 4 possibles moments d’aplicació de fungicides, normalment un ordi està correctament protegit quan les aplicacions es fan només en els dos moments clau:

T1 (en aquest moment es pot aconseguir un 60% de resposta a l’aplicació de fungicida)

T2 (prop d’un 40% de la resposta en producció lligada a una aplicació en aquest moment)

Potser hauriem de posar èmfasi en que a la nostra zona, tendim a fer majoritàriament un únic tractament i el posicionem massa tard, quan la planta està massa afectada pel fong i, per tant, no aconseguim treure tot el potencial al producte fungicida ni mantenir la massa foliar sana necessària per a treure tot el potencial productiu de la varietat d’ordi sembrada.

ordi

  font de l’article i imatges dels estadis: Barley Diseases Management Guide. AHDB. February 2016

Adjuntem aquí el llistat dels diferents estadis fenològics BBCH per al cereal d’hivern,  que us poden servir per a reconèixer cada un dels moments d’aplicació.

 

BBCH1BBCH2BBCH3

 

                    

Equip Cultius Extensius  AgroSALVI, S.L.

Josep Salvi  637 536 420

Joan Vendrell  606 362 198

Cristina Clavell  638 037 546

 

 

 

Comments

comments