Hi ha molts aspectes importants – a part del producte que emprem- que cal tenir en compte quan ens proposem fer una aplicació amb fitosanitaris, ja siguin herbicides, insecticides, fungicides,…
L’eficàcia d’un producte fitosanitari pel que fa a l’aplicació, no depèn només de que estigui registrat per aconseguir aquell efecte que busquem sobre el nostre cultiu (matar unes herbes, eliminar un insecte, aturar l’infecció d’un fong, etc…) , sinó que depèn també -i molt- d’altres factors concurrents en l’aplicació, als que sovint potser no donem massa importància: pH de l’aigua de tractament, dosificació correcta del producte, volum de brou aplicat per unitat de superfície, addició o no d’un mullant, temperatura en el moment de fer l’aplicació, humitat relativa ambient i humitat al sòl, velocitat del vent, tipus de broquets en ús i el seu estat, ordre d’incorporació dels diferents productes al dipòsit, homogeneïtzació de la mescla, etc…
Hi ha qui pensa que si hi ha margall a un camp de blat, cal buscar un herbicida que controli aquesta gramínia i tingui registre per ser usat en blat i ja està, margall eliminat! No és pas ben bé així!
Ja sabem que, en agricultura, les condicions òptimes per a realitzar una aplicació no sempre coincideixen plegades en el moment en que l’aplicador professional es disposa a realitzar-la: avui baixa inesperadament la temperatura, o s’aixeca una ventada amb la que no comptava, o entro a fer el tractament en condicions de sequera -com està passant ara- perquè fa mesos que no plou i l’herba va envaint el camp o, al revés, acabo de fer el tractament i als 10 minuts cau un ruixat inesperat de 15-20 l que em renta l’aplicació abans que el producte pugui fer el seu efecte…
Ja que hi ha una sèrie de factors que escapen al nostre control, cal -encara amb més raó- procurar disposar bé aquells altres que sí depenen 100% de nosaltres.
En primer lloc cal llegir sempre atentament l’etiqueta del producte comercial a aplicar. Normalment en l’etiqueta trobarem els condicionants i dades més importants a tenir en compte per aquell producte concret. Veiem-ne un exemple.
ASPID 50 WP, un producte insecticida que ens r
ecomanen aplicar per al control de la mosca de l’olivera. Ens adonem que hi ha molta informació a l’etiqueta, que afecta pròpiament a l’aplicació: a part d’indicar la matèria activa (Fosmet) i la concentració (50%), ens indica que per a optimitzar la seva eficàcia cal acidificar, és a dir baixar el pH del brou d’aplicació, en aquest cas fins a 5,5 (per això ens irà bé tenir sempre a mà un pH-metre de butxaca o algunes tires reactives per a mesurar pH). Caldrà doncs afegir un regulador de pH.
Tindrem en compte el següent ordre d’incorporació de productes dins la cuba, segons formulació:
- Reguladors de pH
- Grànuls emulsionables (EG)
- Bossa hidrosoluble (WSB)
- Grànuls solubles (SG)
- Grànuls dispersables (WG)
- Pols mullable (WP)
- Suspensions concentrades (CS, Flow)
- Líquids emulsionables (EC,EW,ME)
- Líquids solubles (SL)
- Mullants o surfactants
L’etiqueta ens indica també que la dosi a aplicar és de 150 g de producte comercial per 100 l d’aigua, això equival a 1500 g producte/ha (fem el càlcul sempre sobre la base d’un consum de 1000 l brou/ha).
Així, si tenim un polvoritzador/atomitzador amb dipòsit de -per exemple- 600 l, i sabem que utilitzem 400 l d’aigua per a fer un tractament a les capçades a 1 ha d’olivera, és a dir, que amb cada cuba tractem 1,5 ha de cultiu. Haurem de posar 1,5 kg/ha x 1,5 ha = 2,25 kg de producte dins el dipòsit.
Ens trobem sovint amb preguntes d’aplicadors que ens demanen com calcular la dosi a aplicar d’un determinat producte fitosanitari, potser aquest és un dels aspectes en el que podem donar algunes pautes. És absolutament necessari per cada aplicador, tenir la dada de quína superfície tracta amb un volum d’aigua determinat, per exemple amb la cuba plena.
Per saber-ho, podem omplir amb aigua el dipòsit i fer una ensulfatada per exemple a 100 m lineals, a una pressió de treball fixada i a una velocitat d’avanç també determinada (les habituals) i veure quin ha estat el consum de brou. D’aquí, coneixent l’amplada de treball, podem extrapolar el consum per ha.
En tractaments d’herbicida al sòl, cal tenir en compte que parlem sempre de superfície real tractada. Per exemple, si apliquem herbicida en una finca d’olivera i només ho fem sota els arbres (i no als carrers) 1 ha SigPac no correspondrà a 1 ha real tractada, sino que de cada ha SigPac només en tractarem realment un % que haurem de calcular.
En l’esquema que segueix:
una aplicació d’herbicida sota els arbres a una banda de 1,2 m en 1 ha de plantació, suposa tractar només un 24%-25% de la superfície de cada ha.
Per tant, preparant brou per a 1 ha, podrem tractar quasi 4 ha SIGPAC.
1 ha terreny = 133,33 m x 75 m
marc plantació 5m x 5 m → 400 oliveres/ha
75 m / 5m = 15 fileres d’oliveres
1,2 m ample tractat sota c/arbre x 133,33 m llarg x 15 fileres = 2400 m² efectivament tractats x ha = 24%
En cas d’aplicacions sobre conreus extensius: cereal, colza, lleguminoses, girasol, etc… no sol haver-hi problema en la interpretació de la dosi, doncs habitualment l’etiqueta dels productes especifica gr o kg/ha – cc o l/ha i coincideix la superfície SigPac de la parcel·la amb la superfície tractada. És a dir, habitualment tractem el 100% de la superfície, 1 ha de cultiu sembrat = 1 ha de superfície de parcel·la.
Pel que respecta a la dosificació i demés paràmetres de l’aplicació en conreus arboris, s’han desenvolupat eines interessants que faciliten els càlculs per ajustar les dosis:
La reglamentació actual sobre el registre de productes fitosanitaris, atenent la toxicitat del producte, obliga a fixar una dosi màxima per unitat de superfície cultivada. Podriem dir que es fixa la pressió química màxima que és capaç de suportar el sòl agrícola. Tanmateix, la normativa actual no fixa cap criteri per a determinar la dosi ajustada a les condicions concretes del tractament (cultiu, organisme que s’ha de controlar, tècnica d’aplicació i condicions ambientals).
És evident que la dosi ajustada difereix entre una plantació jove i una plantació adulta, entre els tractaments de principi de campanya i els de plena vegetació. També és diferent si s’utilitza un equip de tractaments convencional o, alternativament, un equip altament eficient. Igualment si l’aplicació es fa en condicions atmosfèriques estables o en condicions que afavoreixen l’evaporació de la polvorització.
A partir d’aquestes consideracions s’ha bastit el sistema DOSAFRUT, per a l’ajust de la dosi en tractaments de plantacions fruiteres (pomera, perera, presseguer). El sistema es recolza en tres pilars:
-la dosi que s’ha d’aplicar ha de ser proporcional a la superfície foliar anvers i revers, de la plantació que s’ha de tractar
-la quantitat de producte dipositada sobre les fulles és el resultat de la combinació de la densitat de la trama de gotes retingudes sobre les fulles, de la dimensió de dites gotes i del seu contingut en matèria activa (concentració)
-si no es vol comprometre l’eficàcia del tractament, la dosi total haurà de comptabilitzar les pèrdues de l’aplicació.
Font: Dossiers Agraris núm. 16 – Santiago Planas de Martí
Links a documents interessants i pràctics sobre aquest tema:
Podeu trobar més informació específica sobre bones pràctiques per a la correcta aplicació dels productes fitosanitaris en aquesta presentació del DAAR que us adjuntem aquí
Per aplicacions en fruiters també podeu consultar aquest full informatiu Núm. 5 – 2008 del DAAR
